Vistas de página en total

jueves, 29 de septiembre de 2011

PAUTES POGONA VITTICEPS




PAUTES POGONA VITTICEPS

Les Pogones o “dragón barbudo” és una espècie que darrerament s’ha fet molt popular degut al seu comportament dòcil i apte pel maneig, una mida moderada i per ser una espècie relativament fàcil de mantenir per propietaris amb poca experiència.
Pogona vitticeps és una espècie terrestre, semi-arbòria i diürna.

ALLOTJAMENT

No és molt exigent pel que fa les condicions de manteniment, necessita espais amb refugis abundants, troncs grans i àrees d’insolació. Poden allotjar-se tant en terraris d’interior com en instal·lacions d’exteriors.

Terrari semidesèrtic:
Ha de tenir suficient superfície disponible per còrrer. Cal que tingui instal·lada una font de llum ultravioleta que caldrà canviar cada 6-12 mesos, una zona sorrenca compactada (si es pretèn fer-la criar) i diversos refugis on pugui amagar-se si ho desitja (2-3 per terrari) i un parell de troncs perquè s’hi pugui enfilar per prendre el sol. L’ideal és que tinguin una làmpara de llum vertical (llum d’infrarrojos, de vapor de mercuri, ceràmica o incandescent) amb suficient potència com per donar escalfor des del sostre del terrari, però sense que la pogona arribi a estar mai en contacte amb la font tèrmica. Les temperatures sota aquest focus han d’oscil·lar entre 35-39ºC.
La temperatura nocturna del terrari es recomana que estigui al voltant dels 22-24ºC

ALIMENTACIÓ

La pogona és una espècie omnívora. La seva dieta ha de ser 50% vegetals (flors silvestres, figues, fruites dolces i vegetals rics en proteïnes i fibra) i 50% proteïna (grills, cucs i cries de ratolí sense pèl)
Cal que la dieta sigui el més variada possible per tal que la pogona no s’avorreixi de menjar sempre el mateix i perdi l’interès.
Les fruites i verdures les posarem a la seva disposició durant tot el dia tallades a trossets petits segons la mida de la pogona. Quan les fruites o verdures es facin malbé, les retirarem. Li oferirem de mica en mica els diferents tipus de fruita i verdura per saber quins prefereix i quins digereix millor (observar les femtes). L’aliment de presa viva és preferible que sigui criat en captivitat per evitar presència de pesticides o insecticides o altres tòxics. En pogones juvenils els hi oferirem presa viva uns 2 cops al dia.
Presa viva: grills, saltamartins (saltamontes), cucs de farina, cucs de mel (donar esporàdicament perquè porten molt greix), cries de ratolí sense pèl (1-2 cops/setmana), cuques cries o juvenils amb la closca poc dura (cucarachas), cucs de terra (lombrices), cargols…
Fruites i verdures: mongeta verda, pastanaga, endívies, lletsons (diente de león), col, poma, pera, maduixa, raïm, canonges, rúcula, fulla de morera, pètals de rosa…
Cal evitar o donar en poca quantitat: enciam, espinacs i tomàquet ja que tenen un elevat contingut en fòsfor i oxalats.

Verònica Sala i Roma
Veterinària d’exòtics

miércoles, 28 de septiembre de 2011

EDUCACIÓ DEL CADELL: ELS 12 CONSELLS BÀSICS.

Educació del cadell                                                   
ELS 12 CONSELLS BÀSICS DAVANT L’ARRIBADA DEL CADELL
1-      Respecta les necessitats del cadell i estableix unes rutines de passeig i alimentació:
-         Menjar adequat a la seva edat 2-3 cops/dia, i aigua sempre disponible.
-         Passejos 2-3 cops/dia: aporten exercici físic i estimulació mental.
-         Contacte social: permet que el teu cadell interaccioni amb altres gossos i persones de diferents edats (socialització)
-         Joc: és molt important en aquesta etapa, a través del joc aprenen moltes conductes naturals, és imprescindible que el nostre gos jugui amb altres gossos o bé amb nosaltres utilitzant joguines per tenir un gos equilibrat.
-         Rutines: ajuden a reduir l’estrès del cadell perquè li aportem una estabilitat en l’entorn on viu. Li donarem els àpats i realitzarem els passejos cada dia a les mateixes hores.
2-       Aprendre llenguatge bàsic (les 4 postures bàsiques)


          Acostament no amigable




                                                               


        

        Acostament amigable


   
                             
     Apaivagament








         Demanda de joc









3-      Premiar-lo quan faci una cosa bé: premiarem immediatament després que hagi fet l’acció que ens agrada.
4-      No recompensar les coses que no ens agradin (salts, lladrucs…): Ignorarem sempre totes aquelles accions que no ens agraden perquè deixi de fer-les.
5-      Promoure el comportament tranquil del gos: afavorim una actitud calmada a través de carícies o bé premis que no els excitin massa. En aquest cas no recompensarem amb el joc perquè activaria massa a l’animal i nosaltres volem que es mantingui calmat.
6-      Evitar el càstig: si ignorem les conductes indesitjades acabaran desapareixent.
7-      Ensenyar al gos a fer les necessitats allà on toca (pautes d’eliminació adequades): premiarem el cadell quan orini o defequi al lloc on volem i l’ignorarem quan ho faci on no toqui.
8-      Ensenyar-lo a estar sol: per tal de prevenir i evitar l’aparició problemes d’ansietat per separació
9-      Acostumar-lo a cedir el plat del menjar, joguines i altres objectes:
-         No deixar objectes que no vull que agafi al seu abast
-         Intercanviar objectes per un joguet o un premi
-         Treballar la ordre “deixa” amb premis
*Si li prens un objecte sense donar-li res a canvi, aprèn a ser possessiu.
10-   Acostumar-lo a la manipulació: raspallar-lo, neteja de dents, neteja d’oïdes, tall d’ungles, que es deixi obrir la boca...
11-   Ser consistents en les pautes i les normes de convivència
12-   Davant qualsevol dubte sol·licitar ajuda (assessorament professional)

VERÒNICA SALA
Llicenciada en Veterinària col. B-4043
Educadora Canina