La obesitat es actualment el problema més comú relacionat amb l'alimentació en els animals de companyia. Entre un 25 i un 40% de les nostres mascotes tenen sobrepès o obesitat. La obesitat es defineix com un excés de greix corporal que afecta a la salut i la funcionalitat corporal, i la principal causa es la sobrealimentació (desequilibri amb el que es menja i el consum energètic). Les causes més freqüents son el sedentarisme, les dietes altament apetitoses i energèticament denses i, sobretot, els forts lligams que els propietaris creen amb les seves mascotes i que els porten a sobrealimentar-los. Els animals amb més risc de patir sobrepès son els esterilitzats (menys requeriments energètics i increment de la gana) i els d'avançada edat per la manca d'exercici físic. La obesitat està associada a un major risc de patir malalties, i els problemes ortopèdics, els respiratoris i els endocrins són els més comuns. Un 30% dels gats amb diabetes o coixeses es podrien solucionar només corregint l'excés de pes.
Hi ha diferents paràmetres per reconèixer i quantificar el sobrepès. El PES CORPORAL es un d'ells i augments de més del 10% ja es consideren significatius. Per això es molt important pesar periòdicament a la nostra mascota.Una altra valoració es l'ÍNDEX DE CONDICIÓ CORPORAL. Aquest paràmetre es basa en la observació i palpació de diferents parts del cos de l'animal que permeten establir una puntuació en la que 5 es defineix com a condició IDEAL i puntuacions per sobre indiquen un sobrepès entre un 10 i un 15% per unitat.
El propietari no sempre es conscient de que el seu animal pateix aquest problema, així que fer entendre la puntuació de la condició corporal i la evolució del pes es molt útil.
El punt clau en el tractament de la obesitat es el MANEIG DIETÈTIC. Malauradament, no es fàcil fer perdre pes a les nostres mascotes. Encara sabent els problemes relacionats amb la obesitat, molts propietaris no reconeixen el sobrepès dels seus animals. Un programa de pèrdua de pes no podrà tenir èxit si el propietari no és conscient de la existència del problema i està disposat a solucionar-ho. Reduir la quantitat d'aliment habitual no sol ser una estratègia reeixida, ja que exposem a l'animal a un risc de falta de nutrients essencials.
Plantejar l'ús d'un aliment específic es necessari.
QÜESTIONS A TENIR EN COMPTE PER UN TRACTAMENT DE LA OBESITAT
1/ COMPROMÍS DE L'ENTORN FAMILIAR:
Els propietaris han de saber que el tractament mostrarà eficàcia a mig/llarg plaç (6 a 12 mesos), que la obesitat no es una patologia que es pugui tractar i resoldre de forma immediata i que serà imprescindible el compromís de tot l'entorn familiar.
2/ VALORACIÓ DE LA INGESTA ENERGÈTICA DEL PACIENT:
Conèixer la ingesta energètica diària (alimentació comercial, galetes, recompenses, productes de consum humà, restes de sobretaula, etc) es imprescindible per establir la ració inicial del tractament. Si això no és possible (ingestió ad libitum, vàries mascotes) es pot recórrer a fórmules d'estimació o a les recomanacions del productor de la dieta si és una dieta de prescripció. Un exemple de fórmula seria:
S'ha de tenir en compte que amb la estimació pot estar subjecta a un error de fins el 50% per sobre o per sota de les necessitats reals.
3/ ESTABLIMENT DE LA INGESTA ENERGÈTICA A ADMINISTRAR:
Un cop establertes les necessitats actuals a partir de la història dietètica o amb estimacions mitjançant fórmules, s'aplicarà una restricció entre el 15 i el 30%. Aquest serà el punt de partida per el càlcul de la ració.
4/ DECISIÓ DE LA DIETA A ADMINISTRAR:
L'objectiu es una pèrdua de pes a una velocitat controlada que es situï entre el 1 i el 2% de pèrdua setmanal. Per això es necessari utilitzar una dieta terapèutica. Aquestes dietes tenen una menor densitat energètica i inclouen diferents estratègies per augmentar el volum de la ració i promoure la SACIETAT, com són la addicció de fibra, aigua i aire i en alguns casos també la reducció de greix. El principal benefici d'aquestes dietes es que aporten tots els nutrients necessaris en relació a l'aportació energètica. Això permet poder restringir aquest sense delimitar la resta de nutrients i així evitar possibles carències o pèrdues de massa muscular.
5/ GESTIÓ DELS EXTRES I CÀLCUL DE LA RACIÓ:
La eliminació completa dels extres no sol ser una pràctica eficaç i pot portar a l'incompliment del tractament. Una bona solució es limitar la quantitat d'extres al 10% de la ingesta energètica diària. Així, el 90% de les calories diàries provenen de la dieta alimentària terapèutica i el 10% restant dels extres, que es poden variar cada dia. Es pot donar qualsevol producte com extra sempre i quan no excedeixi la quantitat de calories i no sigui tòxic. L'ideal seria la verdura, la fruita, galetes light per a gossos. Un cop escollida quanta energia s'administra inicialment i quina dieta utilitzar, es pot fer un càlcul mitjançant la fórmula:
grams aliment al dia = (Kcal diàries/Kcal x 100 grams d'aliment) x100
6/ INICI DEL PLA DE RESTRICCIÓ:
Una vegada establertes les quantitats d'aliment i extres a administrar, es podrà introduir el nou aliment de manera progressiva barrejant-lo amb l'aliment habitual durant uns 4-5 dies. És recomanable dividir la ració en 2-3 cops al llarg del dia per afavorir la sensació de sacietat.
7/ SEGUIMENT:
a) Si la mascota durant les últimes setmanes (de 2 a 4) s'ha engreixat, es manté igual o ha perdut menys del 1% de pes per setmana, es redueix la ració calculada de un 5 a un 15%.
b) Si ha perdut més de un 2% de pes per setmana, augmentem la ració en un 5%.
c) Si ha perdut entre un 1 i un 2% de pes per setmana, seguirem igual.
Una vegada s'hagi arribat a la condició corporal òptima (entre unes 4 i 5 setmanes), es poden establir unes pautes de manteniment de pes i quan s'hagi arribat ja a una condició corporal adequada, ja no es necessitarà la dieta terapèutica per tractar la obesitat. Aquestes dietes son completes i equilibrades per a animals adults i no hi ha problema en que es segueixi consumint, però es pot canviar a una dieta de manteniment o light.
L'augment del nivell d'exercici físic serà beneficiós per augmentar la despesa energètica i afavorir el manteniment de la massa muscular. S'ha de tenir en compte, però, la capacitat de resposta de cada animal, ja que aquells amb estils de vida sedentaris o un sobrepès greu, la introducció de l'exercici físic ha de ser molt lleuger i progressiu. Aquest exercici consisteix en passejades, córrer, nedar o jugar la exterior o interior en cas dels gats.
Com sempre, és molt millor EVITAR LA OBESITAT i valorar la dieta des de que les mascotes són joves, sobretot en aquells animals predisposats genèticament o esterilitzats. El control del pes i la condició corporal hauria de ser una constant durant tota la vida del animal.
No hay comentarios:
Publicar un comentario